L’estat i la democràcia segueixen sent una eina imprescindible que torna a donar-nos motius per a l’esperança, però no hi ha dubte que en molts moments també vam percebre que aquest instrument resulta ensopit i es veu desbordat. El que no m’encaixa del tot és l’obstinada intenció de molta gent de dir-me que no tenim cap responsabilitat en aquesta crisi. Crec que les majories satisfetes dels països rics prenem tots els dies decisions polítiques, econòmiques, familiars, laborals... amb les quals enfortim dinàmiques i funcionaments polítics, econòmics, culturals i socials que després percebem com a aliens.
I també crec que tenim capacitat transformadora d’aquesta situació. És en aquest context on m’agradaria situar la reflexió sobre el nostre tercer sector. Si mirem cap enrere podem dir amb satisfacció que és molta l’energia social que hem estat capaços d’activar com a tercer sector. Al llarg de la seva història, ha estat capaç d’identificar aquestes necessitats, de generar respostes, de comprometre els poders públics en la garantia de drets socials i comprometre’s amb ells en una acció sistemàtica en favor del benestar social. No obstant això, percebo en el nostre entorn unes organitzacions no lucratives d’intervenció social dedicades cada cop més a la gestió de serveis progressivament més estandarditzats i que tendeixen a ser considerats de responsabilitat pública.
Hi ha una creixent tendència de les nostres organitzacions a relacionar-se amb les persones com a clients i una creixent dificultat per treballar des de l’ajuda mútua, l’autogestió, el voluntariat. Vull creure que aquesta eina d’intervenció social que és el nostre tercer sector pot sortejar aquest parany o sortir-se’n. Sóc del parer que pot aprofitar aquesta crisi per beure en el propi pou i enfortir-se en els seus senyals d’identitat. Segueixo creient que en aquesta hora històrica les persones que valoren els seus vincles forts i febles, les xarxes de base comunitària, la societat civil organitzada, tenen davant seu un repte civilitzador que ha d’ajudar a reinterpretar i reinventar la política, l’economia i, en definitiva, la societat.
Fernando Fantova és consultor social.
