ÀliguesÀligues

Dissabte, molt d’hora, a l’estació de Canovelles, ja hi erem tots quasi ben desperts i amb la bici a punt. El tren no es va fer esperar, i a les 8.30h vam sortir en direcció a Ripoll. Al arribar, ja es notaven les ganes que teníem tots de començar a pedalar. Vam fer el recorregut de la ruta del ferro, el camí era pla, fins que el vam abandonar i vam seguir per la via romana. Allà, se’ns va fer impossible avançar sobre la bici, i tots, vam baixar a empènyer-la. Quan ja estàvem dalt de tot d’aquell cim, el vam haver de baixar, naturalment. La feina va ser nostre per no caure a cada revolt, i més d’un va anar de cap a terra. Era tard i el sol ja s’havia post feia estona. Mentre anàvem més de pressa que corrents per la carretera, un home que ens devia veure la cara d’ exhaustos que fèiem, ens va oferir portar-nos al càmping amb la seva furgoneta. Com que tots 14 no hi cabíem, els més valents van seguir damunt la bicicleta i els altres vam pujar al vehicle. No estava previst arribar tant tard al campament, però entre les rodes que havíem punxat i la mica de volta que havíem fet, se’ns havia fet tard. Els privilegiats que no vam fer aquells darrers quilòmetres que faltaven per arribar a lloc, ens vam apressar a muntar les tendes. Ens va costar lo seu, ja que anar clavant claus, tibar vents i tota la resta amb ni una mica de llum, resulta un xic complicat. Aquella nit vam estar llevats fins tard, entre altres coses perquè les àligues més “futboleres” van voler veure el partit que jugava el Barça. D’altre banda, els nostres compressius monitors ens van deixar dormir fins una hora bastant raonable (dic bastant, perquè totes les hores que poguéssim dormir haguessin sigut poques, ja que després de laquantitat de quilòmetres que vam fer el dissabte, estàvem tots rebentats).

Diumenge, va ser un dia força relaxat. Havíem de visitar la Cooperativa de la Fageda, on ens havien dit que feien productes làctics. D’entrada no vam haver d’anar gaire lluny, ja que érem força a la vora de la fàbrica. Vam haver de travessar la fageda d’en Jordà, que és un lloc verd i profont, com mai cap més n’hagis vist al món, - com deia el poeta Joan Maragall-. La visita va ser molt agradable; i en tornar, com que era ja hora de dinar, ens vam esperar en un parc. Mentrestant, el monitors, van anar a la recerca d’algun bocí de pa. Com que érem diumenge i prop de les tres de la tarda, els va costar molt trobar una botiga on comprar pa. L’espera en aquell parc se’ns va fer eterna, teníem gana i sense ni una maleïda ombra, amb el sol que hi picava allà! A la nit, els seguidors/es del “Cor de la Ciutat”, van poder veure el capítol on van saber qui era el violador, tot dient que com que s’havia deixat veure el futbol......

Dilluns, no vam dormir tant com la passada nit, calia fer força coses abans d’emprendre el viatge. Després de que tothom s’endrecés les seves coses dins la bossa, uns van acabar de netejar els utensilis de cuina i la resta vam plegar les tendes. Ho vam tenir enllestit amb poca estona – per sorpresa dels monitors – . Després d’agafar energia amb un bon esmorzar, vam pujar a la bicicleta, i ens vam despedir d’aquell càmping. El viatge seria llarg –ens advertien- però el terreny seria força pla i amb alguna baixada, cosa que s’agraïa. Vam fer molts quilòmetres, però a la fi, vam arribar a Girona, el nostre destí. Allà vam agafar el tren pels pèls, ja que quasi vam arribar a l’estació a l’hora que marxava el tren,i van ser molts els que van dinar al comboi.

En el viatge de tornada amb tren a la cara de tots se’ns notava que malgrat la pila de rodes que havíem hagut de reparar; les cadenes que havíem hagut de posar a lloc; i el cansament que dúiem tots a sobre, en aquest pre-campament ens ho havíem passat molt bé. Aquesta experiència, crec jo, ens ha unit una mica més a tots.

ANNA GISPERT, ÀLIGUES