Xoriguers
Els xoriguers anem al teatre!!

El passat diumenge dia 30 de març, uns quants Xoriguers vam anar a Barcelona a veure una obra de teatre. L'obra es diu SUPER-RAWAL i parla de la vida d'una colla de joves del Barri del Raval de Barcelona. L'obra és molt dinàmica i combina la crua realitat del Barri del Raval amb l'humor dels personatges i també la relació amb els immigrants. Els Xoriguers animem a tothom a anar-la a veure, és al Teatre Principal de Barcelona, si esteu interessats/des podeu consultar la següent web: www.super-rawal.com

Aquesta és la nostra última activitat del mes de març i ara concentrarem totes les nostres forces en preparar el pre-campament.

Després dels canvis que està patint el món aquests últims dies i les decicions que s'estan prenent, els Xoriguers aprofitem aquest article per a posicionar-nos en contra de l'acció bèl·lica a l'Iraq.


NO A LA GUERRA!
   
Els Xoriguers ens atipem de calçots!!

Durant el mes de març els Xoriguers hem fet dues calçotades a una casa propera al poble de Santa Agnès de Malanyanes.
Allà vam passar tot el matí netejant calçots, buscant llenya, fent el foc, fent els calçots i la carn. El primer dia anàvem una mica perduts i vam tardar una mica més a preparar-ho tot. Però el segon dia gràcies a l'experiència, tot va anar sobre rodes, fins i tot vam tenir temps de pendre una miqueta el Sol.
Ben acabat el dinar vam fer la sobretaula amb unes delicioses galetes i degustació de tartes. I vam començar a pensar sobre que podíem fer pel pre-campament, i com diu la dita:"amb la panxa plena tot es veu molt més clar" i van començar a caure del cel idees i idees. La que va resultar triomfar entre els Xoriguers va ser una ruta amb bicicleta pels voltants de Cervera.
D'aquesta manera els Xoriguers durant el mes de març, hem decidit el nostre proper destí per Setmana Santa, i hem degustat els sabrosos calçots.
(Mai havíem fet tan amb un mes!)
Tremoleu Cervera, tremoleu;
els Xoriguers ja som aquí!

        

Els reis dels xuris !!!
ampliar monstruositat ;)
El tendre esperit nadalenc també ha contagiat la nostra tanda. Tot i ser els més grans, vam demanar als Reis d'Orient que vinguessin a visitar-nos en la seva nit màgica. Ells no van poder venir perquè van tenir molta feina amb els orenetes i els gralles, però sí que ens van enviar uns patges una mica esquizofrènics...I vam poder comprovar com aquests patges encara els queden uns quants anys d'entrenament perquè en 5 hores només van poder visitar 6 cases!!!!

Les imatges de la Pica!!
Ascenció a la Pica d'Estats
Aquest estiu els Xoriguers vam pujar la Pica d'Estats, després d'intentar-ho a Àligues, on a causa del al temps vam tenir que fer marxa enrera. Ara us explquem com ens va anar l'aventura.
El divendres 13 de setembre de 2002 la tanda de Xoriguers i alguns pares emprenien un llarg camí cap a Àreu, l'últim poble abans de posant-se a caminar per pujar al sostre de Catalunya, la Pica d'Estats. Vam arribar al vespre i vam plantar les tendes per poder fer nit i el dissabte culminar el cim.
El dissabte ens van venir a buscar dos 4x4 a les 6 del matí, per portar-nos al Pla de Boet a deu minuts del Refugi de Vallferrera. Des d'allà vam començar la nostra ruta. Al principi es feia cansat ja que era molt d'hora i el Sol encara no havia sortit. Vam creuar el torrent de Sotllo, per un pont estret, on ja hi van haver les primeres paripècies.
A partir d'aquest moment començavem un llarg camí de 400 metres d'ascens fins a l'estany d'Estats, on vam començar a veure els primers rajos de sol. Aquest era l'últim estany dels dos que vam trobar en el nostre camí.
Va ser el moment de canviar-se i agafar forces per fer el tram més fort de la nostra ruta, la gran tartera entre el Pic de Sotllo (3075 m) i la Pica d'Estats (3143 m).
Va ser un dels moments més durs del dia, el grup es va fregmentar, per problemes fisics d’alguns companys, i després de un parell d’hores tots i totes vam poder arribar a la Collada o Port de Sotllo, a la frontera amb França. Després de recuperar les forces, vam decidir agafar l'itinerari més fàcil però més llarg. Vam baixar cap al costat francès per poder atacar el cim per la vessant nord. Aquest tram va ser força feixuc, però no tan com la tartera, tot i que algunes glaceres van dificultar una mica el camí.
Vam arribar a un coll entre el Pic Verdaguer (3125 m) i la Pica d'Estats. En aquest punt faltava l'últim esforç i amb pocs minuts erem al cim, ELS XORIGUERS HAVIEM ARRIBAT AL SOSTRE DE CATALUNYA, tots i totes hi vam pujar. El dia 14 de setembre de 2002 haviem assolit la Pica d'Estats amb una mica més de deu hores, uns 1300 m de desnivell des del Refugi de Vallferrera.
El cim és bastant petit, hi ha una creu molt gruixuda amb la senyera i la bandera occitana enrotllada. Ens vam fer unes quantes fotos, i vam baixar perquè sinó se'ns feia massa tard.
La baixada va ser molt tranquila, però força pesada nja que duiem més de deu hores caminant. Vam arribar al Pla de Boet on ens esperaven els 4x4, que ens van baixar fins al càmping. Allà vam fer un bon sopar i vam dormir força. El diumenge vam tornar cap a Granollers, i vam parar a Guissona, per fer un gran dinar després d'un gran esforç.

 

XORIGUERS

narració feta per Lluís Tuset