higiene, manipulació i bones
pràctiques alimentàries
Moltes vegades, en activitats molt usuals de l’esplai,
passem a ser, a part d’educadors, manipuladors
d’aliments. Sovint no som conscients de tot el
que comporta el fet de “tocar” els aliments
que els altres s’han de menjar. Per tal de garantir
uns mínims d’higiene i salut en aquest
àmbit fóra bo que seguíssiu aquestes
indicacions:
A l'hora de la compra:
Tots els aliments que farem servir a les colònies
o campaments sempre els comprarem després d’haver
confeccionat els menús, per tal de saber què
és exactament el que s’ha de comprar
i no decidir el menú a l’hora que es
passeja pels passadissos del supermercat.
Cal anar a comprar amb una llista que indiqui què
hem de comprar i en quina quantitat.
Això implica haver d’indicar clarament
el pes necessari de cada aliment perquè, si
no, després ens sobra molt de menjar, o pitjor
encara, fem curt.
A l’hora de comprar hem de ser conscients
de com serà la nostra cuina; si tindrem uns
fogons que ens deixa la casa, si seran fogonets, etc.
No siguem innocents i pretenguem fer una paella en
un fogonet!
S’han de comprar productes que es conservin
bé, per exemple no comprarem pasta fresca,
sinó macarrons secs, o no comprarem llet fresca,
sinó aquella que no necessiti refrigeració
abans d’obrir-se. Sempre vigilarem la data de
caducitat dels aliments i en mirarem l’aspecte,
el color i l’olor, si és el cas.
Cal evitar els productes refrigerats i congelats
si no és que podem mantenir-los a la mateixa
temperatura en què estaven a la botiga, ja
que si pateixen canvis de refrigeració poden
ser contaminats pel creixement de microorganismes.
Quan haguem de comprar els productes frescos, sobretot
la carn i el peix, haurem de saber si prop de la casa
o terreny d’acampada hi ha algun poble o botiga,
ja que és molt difícil transportar-los
en bones condicions de temperatura i higiene. En aquest
cas, cal planificar que l’intendent o l’encarregat
del menjar d’aquell dia vagin a comprar-los
just abans de coure’ls, sempre intentant que
passi el mínim de temps possible entre la compra
i l’àpat.
A l’hora del transport
Els aliments que no necessiten refrigeració,
és a dir, la majoria, els classificarem en
capses per tal de tenir-los tots ben controlats. Així,
quan els fem servir, els tindrem tots junts i més
a l’abast.
Les capses també ens ajudaran a protegir
els aliments de cops i moviments bruscs. És
molt important no trencar ni obrir cap envàs
si aquell aliment no s’ha de consumir al moment.
Dins de les capses no barrejarem mai productes que
es consumiran crus, com ara la fruita, amb productes
envasats o que es consumiran cuits, com ara els paquets
de cereals d’esmorzar. Així evitarem
la contaminació dels productes que es consumiran
crus.
Si, finalment, hem decidit comprar aliments refrigerats
o congelats, ens assegurarem de mantenir durant tot
el viatge una temperatura adequada. Si no l'assegurem,
afavorirem el creixement de microorganismes. Com que
assegurar una bona temperatura és difícil,
val més evitar haver de transportar aquest
tipus d’aliments.
Haurem d’evitar que els aliments pateixin
temperatures massa altes, perquè n’hi
haurà que es faran malbé i d’altres
que tampoc no els podrem aprofitar, com ara la xocolata.
Si el transport de tot el menjar es fa en autocar,
i a més a més és estiu, podem
col·locar-lo a dalt, on la temperatura serà
més baixa.
Com guardem els aliments?
La conservació dels aliments s’ha
de fer en un espai net, fresc i sec, i també
fosc, si pot ser. No ha de ser un lloc de pas en l’activitat
de les colònies o campaments i ens haurem d’assegurar
que l’entrada d’animals hi estigui restringida.
Per tant, si és una habitació, tindrà
porta i estarà tancada.
Si estem de colònies, és bastant
fàcil que disposem d’una habitació
per guardar tot el menjar. També és
possible que ens deixin fer servir la nevera per guardar
els productes refrigerats.
Si estem de campaments, complir aquestes indicacions
serà molt més difícil, però
per guardar tot el menjar s’haurà de
tenir la tenda d’intendència, exclusiva
per al menjar. Vigilarem que no tingui cap forat per
on puguin entrar insectes i animals; i, sobretot,
la plantarem en el lloc on hi hagi més hores
d’ombra al dia, per tal d’evitar les altes
temperatures.
Encara que la conservació dels aliments
hagi estat òptima, o així ho creguem,
sempre en vigilarem l’aspecte, el color i l’olor
abans de cuinar i consumir-los. La més mínima
sospita que un producte no està en bon estat
és raó suficient per no utilitzar-lo.
A l’hora de cuinar:
Entenem per cocció els canvis que produïm
en els aliments perquè puguin ser digerits millor
o per millorar les seves qualitats organolèptiques
i/o higièniques.
Tots els tipus de coccions necessiten, per ser efectives
higiènicament, unes normes que cal respectar
en tot moment, i evidentment, en els àpats de
colònies o campaments, ja que som els responsables
de l’alimentació dels grup d’infants
o joves.
Hem de diferenciar els estris de cuina que farem servir
per manipular aliments cuits o frescos i aliments crus,
és a dir, no utilitzarem el mateix ganivet per
tallar la carn quan encara és crua i per tallar
l’enciam o la carn cuita, ja que els possibles
bacteris que pogués portar la carn crua passarien
als aliments que són servits directament sense
passar per cap cocció que els eliminés.
És el que s’anomena contaminació
creuada.
Hem de respectar els temps i les temperatures de cocció,
sempre superiors a 65º. Assegurem-nos que la carn
està cuita i que no queden parts vermelles.
Un cop cuit un aliment, haurem de servir-lo immediatament.
En col·lectivitats, i les colònies i els
campaments ho són, no es poden fer servir els
ous frescos, sinó que hauran de ser pasteuritzats
(en tetra-brick).
S’ha d’intentar reduir al mínim
la quantitat de menjar sobrant a cada àpat i,
si sobra alguna cosa, no s’aprofitarà per
al següent àpat.
La higiene de la cuina
Les superfícies de les taules o de qualsevol
altre element en contacte amb els aliments han de ser
de materials llisos i no poroses, per evitar el dipòsit
i l'acumulació de partícules d'aliments,
bactèries o insectes. Aquestes característiques
de les taules també en faciliten la neteja.
S'aconsella utilitzar preferentment utillatge d'acer
inoxidable.
S'han de retirar del servei plats, plateres, vasos i
copes que estiguin esquerdats o escrostonats, perquè
poden tenir un doble perill: retenir la brutícia
i provocar lesions.
La neteja
La tècnica per a la neteja de les cuines i estris
està basada en dos principis:
Aplicació de mitjans físics que arrosseguin
la brutícia.
Desinfecció, amb productes específics.
Aquestes operacions poden dur-se a terme simultàniament:
En el terra i les parets utilitzant un detergent
desinfectant o bé addicionant lleixiu al detergent
(250 cc de lleixiu de 40° en 1.000 cc d'aigua).
L'aigua ha de ser sempre calenta.
En els plats i coberts, si es disposa d'una màquina
rentavaixelles que arribi a una temperatura superior
als 80° C.
La neteja dels estris i superfícies s'ha de
fer diàriament i a fons.
La higiene del manipulador
Cal que el monitor de menjador sigui acurat amb la
seva higiene i procuri no ser el focus d'una contaminació
dels estris, del material o dels aliments. En aquest
sentit, haurà de tenir en compte els aspectes
següents:
Rentar-se les mans abans de començar la
feina i durant tota l'activitat cada cop que entri
en contacte amb qualsevol agent contaminant.
Rentar-se les mans sempre que sigui possible davant
dels nens per donar exemple.
Rentar-se les mans sempre que entrem i sortim
del lavabo.
Procurar que el material d'higiene personal
(sabó, eixugamans, piques, aixetes, i lavabos
en general) estigui en condicions higièniques
adequades.
S'ha d'evitar dur qualsevol tipus d'ornament (anells,
collarets, arracades, pinces de cabell, etc.) per la
possible caiguda a dins de l’olla.
Ens podem imaginar que complir amb la totalitat d'aquestes
normes és difícil si volem assolir efectivitat
en la nostra tasca educativa, però, en el cas
que no ho apliquem, cal que siguem conscients de la
responsabilitat que representa una contaminació
alimentària.
Què fem amb les deixalles?
Les escombraries han d'estar en un cubell amb tapa
(per evitar mosques i mosquits), lluny de la zona
on es menja i apartades de la cuina, que és
on es manipula tot l’aliment
S'ha d'intentar moure el mínim possible
el punt de recollida de les restes i cal procurar-ne
la selecció per poder reciclar-les.
Més val dotze cubells petits plens, lligats
i emmagatzemats, que un de gros amb restes de fa dies.