Per poder elaborar menús sans i equilibrats de forma eficient, primer cal tenir algunes nocions bàsiques sobre l’alimentació i la nutrició que, tot i que són dos conceptes diferents, es complementen: la nutrició, l’estudi de la relació que existeix entre els nutrients que componen l’aliment i la salut humana; i l’alimentació, la part conscient, l’acte i l’art d’escollir l’aliment adequat de l’entorn, portar-lo a la boca i permetre que la nutrició comenci.

I la paradoxa: conèixer quins són els principals nutrients i quines són les seves funcions en el nostre organisme és el principi per poder entendre com ens hem d’alimentar, però és educant la correcta forma d’alimentar-se que aconseguirem que un individu o un grup d’individus estigui ben nodrit.

Conceptes bàsics de nutrició: (la part involuntària)

La nutrició és la ciència que estudia com els nutrients que componen els aliments són utilitzats pel nostre organisme mitjançant determinats processos metabòlics que tenen lloc en la digestió, l’absorció, el transport, l’emmagatzematge i la pròpia utilització dels nutrients.

Funcions dels nutrients:

• Energètica: Hi ha tres nutrients amb funció energètica, que són els hidrats de carboni, els lípids i les proteïnes. Els hidrats de carboni proporcionen energia que s’utilitzarà en un espai de temps reduït (de forma immediata). En contraposició, tenim els lípids, que s’emmagatzemaran en el teixit adipós i que, per tant, prendran una funció energètica de reserva; i finalment, les proteïnes, les quals seran utilitzades com a font d’energia únicament en cas d’emergència.
• Plàstica: És a dir, que tenen la capacitat de formar estructures, teixits. Són molts els nutrients que tenen aquesta capacitat, però hauríem de destacar-ne les proteïnes, que tenen la funció de ser el maó del teixit muscular. També podríem destacar-ne alguns minerals com el calci i el fòsfor, els quals formen el teixit ossi i, per últim, l’aigua, que representa un 50-60% del pes corporal.
• Reguladora: També són molts els nutrients que tenen aquesta funció i molt diverses les reaccions que regulen. Per exemple, la fibra fa una funció reguladora, ja que té la capacitat de variar la motilitat (moviment) intestinal; en canvi, la funció reguladora de les proteïnes és a nivell de reaccions químiques molt específiques. Alguns lípids, vitamines, minerals i la pròpia aigua també tenen una important i essencial funció reguladora.

On podem trobar aquests nutrients?

Vitamines
Nutrients		Fonts alimentàries principals
	Vit. A	Fruites i verdures Llet i derivats Mantega, ou i fetge
	Vit. D	Fetge de peix Oli d’oliva
	Vit. E	Olis vegetals Fruita seca grassa
	Vit. K	Fetge, ronyó Verdures, tomàquets, alguns fruits
	Vit. B1 , B2 , PP, B6	Llegums i cereals Carns, peixos i ous Llet
	Vit. B12	Aliments d’origen animal i fermentats
	Àcid fòlic	Fetge Fruites i hortalisses fresques
	Vit. C	Fruites (cítrics) Verdures i algun tubercle (patata jove)

L’alimentació: (la part voluntària)
En l’acte de selecció d’aliments de l’entorn hi interfereixen molts factors, entre els quals podríem destacar els aspectes organolèptics: la vista, el gust (dolç, salat, àcid, amarg), la textura, l’olor i l’aroma. Aquests elements tenen sempre una gran importància en l’elaboració dels menús. L’expressió per tothom coneguda: “menjar pels ulls” és especialment certa en els nens, i encara més important quan estan fora de casa, com per exemple quan són de colònies o campaments.
La cultura, ètnia o religió a la qual pertanyin els infants s’ha de tenir en consideració per tal que el menú elaborat sigui adequat al grup que tenim.
Per últim, tindríem l’educació en matèria d’alimentació, és a dir, cal saber què necessita el nostre cos per funcionar. Aquest serà el factor des del qual partirem per elaborar el nostre menú sense perdre de vista en cap moment els altres factors que són tan o més importants, ja que hem de recordar que “l’aliment més nutritiu no és aquell que conté més quantitat de nutrients, sinó el que el nen desitja ingerir en la mesura justa”.

Alimentació equilibrada:
Es tracta de dur una alimentació variada, suficient i amb la qual es puguin adquirir uns hàbits alimentaris correctes que satisfacin les nostres necessitats nutricionals i socials.

Què vol dir una alimentació variada?
Simplement, vol dir que la nostra alimentació ha de tenir tots els grups d’aliments. Els aliments s’han distribuït en diferents grups, segons les seves característiques nutricionals:

Què vol dir una alimentació suficient?
No és suficient incloure tots els grups d’aliments, sinó que cal fer-ho en les quantitats adequades a les necessitats del grup de nens que tenim. Cada persona té unes necessitats diferents. Per aquest motiu, quan parlem de grups de població hem de parlar de recomanacions, és a dir, de la quantitat d’aliment que cobrirà les necessitats de la majoria de la nostra població. D’aquesta manera, existeixen recomanacions de racions d’aliment per a diferents grups de població segons la seva edat, sexe o situació fisiològica. Nosaltres ens centrarem en les diferències d’edat per establir les recomanacions.

Recomanacions de racions diàries de cada grup d’aliment segons l’edat dels nostres infants