1) Organització del menú en
funció del tipus de sortida. Abans de la marxa,
s’ha de fer una reunió de preparació
per tenir en compte el següent:
Nombre de persones que hi participaran: En funció
del nombre de membres del grup, a part de variar la
quantitat de menjar, també és possible
que variï el plantejament del menú. No
és el mateix fer arròs per a 5 persones
que per a 30.
Edat dels participants a l’activitat: Com
ja hem vist, l’edat farà variar la quantitat
de menjar. Sovint passa que l’amanida, com a
primer plat, no és ben rebuda entre els més
petits, però, en canvi, si es posa com a guarnició
és més fàcilment acceptada.
Duració de les activitats: És important
saber-ho tant per l’augment de la despesa energètica
dels nens com pel temps del qual disposaran els intendents
per fer el menjar. No és el mateix estar en
una casa de colònies, on els intendents tenen
tot el dia per fer el menjar, que acampar en ruta,
on aquestes persones han de caminar com els altres
i després preparar el menjar.
Tipus d’activitat i plantejament: Segons els
tipus de sortides que es realitzaran la dieta variarà.
En funció del nivell d’esforç que
es durà a terme: jocs, passeig, trekking, alta
muntanya, esports d’aventura, etc.
Nombre i tipus d’àpats que es realitzaran:
la dieta sempre hauria de constar d’entre 4
i 5 àpats al dia, constituïts per l’esmorzar,
½ matí opcional però recomanat,
el dinar, el berenar i el sopar.
Pes màxim que es pot portar en forma d’aliments
i d’emmagatzematge: el plantejament del menú
pot variar molt en funció de si hi ha o no
restricció de pes, de si podem guardar els
aliments en el refrigerador o han d’estar a
la fresca, etc.
Condicions climatològiques que es preveuen:
això està relacionat amb la cuina a
l’aire lliure, amb l’emmagatzematge dels
aliments a la fresca i amb l’apetència
que poden presentar les persones cap a certs aliments
(gaspatxo a l’estiu o brou a l’hivern).
És també important saber el temps previst
(calor, fred, pluja, humitat, ambient sec).
Capacitat d’avituallament in situ: perquè
no caldria portar pes o aliments que es puguin aixafar
amb facilitat o fer malbé si els poguéssim
comprar al poble més proper. Tenir o no aquesta
possibilitat també farà variar tant
l’organització de les compres com els
aliments que trobarem al menú.
2) Organització del menú en
funció de les característiques del grup
de nens. Com ja s’ha comentat, el menú
ha de ser adequat i adaptat a les característiques
del grup de nens: a la seva edat, a les seves preferències
organolèptiques (gustos, colors, afegir o no
espècies, textures, etc.), a la seva cultura,
ètnia o religió, a les seves malalties
(diabetis, celiaquia, intolerància a la lactosa,
al·lèrgies alimentàries, etc.)
o a d’altres factors socials, com podria ser,
per exemple, el vegetarianisme.
3) Per on començo a fer el menú?
Un cop coneguem els aspectes esmentats anteriorment,
ja podem començar a confeccionar el menú.
En primera instància, cal elaborar de forma qualitativa
(sense pensar en quantitats d’aliment) el nostre
menú per a cadascun dels dies, i utilitzar el
sentit comú i les indicacions següents:
1. No cal escollir les tres indicacions
recomanades, sinó un mínim de dues. De
la mateixa manera, podem agafar-ne una de les recomanades
i dues de les no recomanades (per exemple, un entrepà
de fuet amb oli i sal), tot i que és recomanable
no fer-ho en cada un d’aquests àpats.
2. Si de primer plat es fa un farinaci, a la guarnició
del segon plat hi ha d’haver verdura-hortalissa,
i a la inversa. Sempre en aquests àpats cal que
hi hagi una cosa crua, ja sigui la verdura-hortalissa
o la fruita. De manera que si fem de primer un farinaci
(arròs) i la guarnició del segon és
cuita (per exemple, pastanaga al forn), les postres
han de ser una fruita fresca.
Recomanacions generals: S’elaborarà un llistat de recomanacions
per tal d’aconseguir que els menús que
s’elaborin siguin equilibrats, suficients, variats
i agradables per als nens i adolescents.
És important variar i escollir diferents
aliments proteics per al sopar i el dinar. Per exemple,
si per dinar es posa carn, en el sopar s’ha
de posar peix o ous. S’intentarà posar
una verdura crua en els àpats del sopar i el
dinar.
Els plats més senzills, més fàcils
de cuinar i menys “pesats” els deixarem
per al sopar.
Servirem aigua com a líquid principal.
És important que un mateix àpat tingui
força varietat de colors, textures i temperatures.
És recomanable utilitzar l’oli d’oliva
com a greix principal en la preparació dels
plats (amanir, fregir, etc.).
Recomanacions específiques per als
dies de més activitat:
Els dies en què es planifiqui una activitat esportiva
de llarga durada (+ de 2h) com, per exemple, una excursió,
es recomana el següent:
Beure freqüentment líquid (cada ½
hora).
Fer un descans per menjar aliments energètics
i fàcils de portar, cada 2 o 3 hores aprox.
Exemple: fruits secs (cacauets, avellanes, ametlles,
nous, pinyons, etc.), fruita seca (panses, figues
seques, orellanes, prunes, etc.), fruita fresca, sucs
de fruita envasats, barretes de cereals energètiques,
galetes, etc.
Preparar un menjar ric en farinacis i amb pocs
greixos per fer els àpats principals, com ara
el dinar i el sopar (si és el cas). S’ha
de tenir en compte que menjar molt pot comportar un
baix rendiment després de l’àpat.
Serà convenient esperar aproximadament una
hora abans d’iniciar l’activitat.
Els plats més fàcils de preparar
per a les excursions són els següents:
entrepans de truita, embotit o pernil, plats únics
d’amanides d’arròs o pasta complets,
tonyina o sardines de llauna, fruita, ous durs, etc.
Crea els teus menús i posa’t
nota
Aquest apartat està pensat per motivar els cuiners
i intendents a crear els seus propis menús. Tot
i que aquest manual té la finalitat que els organitzadors
puguin confeccionar menús saludables per als
nens i adolescents, creiem necessària la recomanació
d’enviar el planning de menús, un cop fets,
a dietistes especialitzats per tal que els revisin.
Perquè tinguin la possibilitat de conèixer
si els menús que s’han creat són
correctes, es faran 10 preguntes (annex 4) amb tres
possibles respostes cadascuna d’elles, que es
puntuaran del 0 al 2 (la nota més alta es donarà
a la resposta que es cregui més adequada).
Un cop s’hagin respost totes les qüestions,
es puntuaran segons la resposta escollida. Es classificaran
els resultats en tres franges de puntuació (de
17 a 20, de 13 a 16 i < de 13), de manera que la
franja més alta correspondrà al menús
més correctes. En cada cas, s’inclourà
un breu comentari, però si la puntuació
no és l’adequada es recomanarà tornar
a revisar el manual, per tal d’aclarir dubtes
i poder crear menús saludables.