1) Organització del menú en funció del tipus de sortida. Abans de la marxa, s’ha de fer una reunió de preparació per tenir en compte el següent:

• Nombre de persones que hi participaran: En funció del nombre de membres del grup, a part de variar la quantitat de menjar, també és possible que variï el plantejament del menú. No és el mateix fer arròs per a 5 persones que per a 30.
• Edat dels participants a l’activitat: Com ja hem vist, l’edat farà variar la quantitat de menjar. Sovint passa que l’amanida, com a primer plat, no és ben rebuda entre els més petits, però, en canvi, si es posa com a guarnició és més fàcilment acceptada.
• Duració de les activitats: És important saber-ho tant per l’augment de la despesa energètica dels nens com pel temps del qual disposaran els intendents per fer el menjar. No és el mateix estar en una casa de colònies, on els intendents tenen tot el dia per fer el menjar, que acampar en ruta, on aquestes persones han de caminar com els altres i després preparar el menjar.
• Tipus d’activitat i plantejament: Segons els tipus de sortides que es realitzaran la dieta variarà.

En funció del nivell d’esforç que es durà a terme: jocs, passeig, trekking, alta muntanya, esports d’aventura, etc.

• Nombre i tipus d’àpats que es realitzaran: la dieta sempre hauria de constar d’entre 4 i 5 àpats al dia, constituïts per l’esmorzar, ½ matí opcional però recomanat, el dinar, el berenar i el sopar.
• Pes màxim que es pot portar en forma d’aliments i d’emmagatzematge: el plantejament del menú pot variar molt en funció de si hi ha o no restricció de pes, de si podem guardar els aliments en el refrigerador o han d’estar a la fresca, etc.
• Condicions climatològiques que es preveuen: això està relacionat amb la cuina a l’aire lliure, amb l’emmagatzematge dels aliments a la fresca i amb l’apetència que poden presentar les persones cap a certs aliments (gaspatxo a l’estiu o brou a l’hivern). És també important saber el temps previst (calor, fred, pluja, humitat, ambient sec).
• Capacitat d’avituallament in situ: perquè no caldria portar pes o aliments que es puguin aixafar amb facilitat o fer malbé si els poguéssim comprar al poble més proper. Tenir o no aquesta possibilitat també farà variar tant l’organització de les compres com els aliments que trobarem al menú.

2) Organització del menú en funció de les característiques del grup de nens. Com ja s’ha comentat, el menú ha de ser adequat i adaptat a les característiques del grup de nens: a la seva edat, a les seves preferències organolèptiques (gustos, colors, afegir o no espècies, textures, etc.), a la seva cultura, ètnia o religió, a les seves malalties (diabetis, celiaquia, intolerància a la lactosa, al·lèrgies alimentàries, etc.) o a d’altres factors socials, com podria ser, per exemple, el vegetarianisme.

3) Per on començo a fer el menú?
Un cop coneguem els aspectes esmentats anteriorment, ja podem començar a confeccionar el menú.
En primera instància, cal elaborar de forma qualitativa (sense pensar en quantitats d’aliment) el nostre menú per a cadascun dels dies, i utilitzar el sentit comú i les indicacions següents:

1. No cal escollir les tres indicacions recomanades, sinó un mínim de dues. De la mateixa manera, podem agafar-ne una de les recomanades i dues de les no recomanades (per exemple, un entrepà de fuet amb oli i sal), tot i que és recomanable no fer-ho en cada un d’aquests àpats.
2. Si de primer plat es fa un farinaci, a la guarnició del segon plat hi ha d’haver verdura-hortalissa, i a la inversa. Sempre en aquests àpats cal que hi hagi una cosa crua, ja sigui la verdura-hortalissa o la fruita. De manera que si fem de primer un farinaci (arròs) i la guarnició del segon és cuita (per exemple, pastanaga al forn), les postres han de ser una fruita fresca.

Recomanacions generals:
S’elaborarà un llistat de recomanacions per tal d’aconseguir que els menús que s’elaborin siguin equilibrats, suficients, variats i agradables per als nens i adolescents.

• És important variar i escollir diferents aliments proteics per al sopar i el dinar. Per exemple, si per dinar es posa carn, en el sopar s’ha de posar peix o ous. S’intentarà posar una verdura crua en els àpats del sopar i el dinar.
• Els plats més senzills, més fàcils de cuinar i menys “pesats” els deixarem per al sopar.
• Servirem aigua com a líquid principal.
• És important que un mateix àpat tingui força varietat de colors, textures i temperatures.
• És recomanable utilitzar l’oli d’oliva com a greix principal en la preparació dels plats (amanir, fregir, etc.).

Recomanacions específiques per als dies de més activitat:
Els dies en què es planifiqui una activitat esportiva de llarga durada (+ de 2h) com, per exemple, una excursió, es recomana el següent:

• Beure freqüentment líquid (cada ½ hora).
• Fer un descans per menjar aliments energètics i fàcils de portar, cada 2 o 3 hores aprox. Exemple: fruits secs (cacauets, avellanes, ametlles, nous, pinyons, etc.), fruita seca (panses, figues seques, orellanes, prunes, etc.), fruita fresca, sucs de fruita envasats, barretes de cereals energètiques, galetes, etc.
• Preparar un menjar ric en farinacis i amb pocs greixos per fer els àpats principals, com ara el dinar i el sopar (si és el cas). S’ha de tenir en compte que menjar molt pot comportar un baix rendiment després de l’àpat.
• Serà convenient esperar aproximadament una hora abans d’iniciar l’activitat.
• Els plats més fàcils de preparar per a les excursions són els següents: entrepans de truita, embotit o pernil, plats únics d’amanides d’arròs o pasta complets, tonyina o sardines de llauna, fruita, ous durs, etc.

Crea els teus menús i posa’t nota
Aquest apartat està pensat per motivar els cuiners i intendents a crear els seus propis menús. Tot i que aquest manual té la finalitat que els organitzadors puguin confeccionar menús saludables per als nens i adolescents, creiem necessària la recomanació d’enviar el planning de menús, un cop fets, a dietistes especialitzats per tal que els revisin.
Perquè tinguin la possibilitat de conèixer si els menús que s’han creat són correctes, es faran 10 preguntes (annex 4) amb tres possibles respostes cadascuna d’elles, que es puntuaran del 0 al 2 (la nota més alta es donarà a la resposta que es cregui més adequada).

Un cop s’hagin respost totes les qüestions, es puntuaran segons la resposta escollida. Es classificaran els resultats en tres franges de puntuació (de 17 a 20, de 13 a 16 i < de 13), de manera que la franja més alta correspondrà al menús més correctes. En cada cas, s’inclourà un breu comentari, però si la puntuació no és l’adequada es recomanarà tornar a revisar el manual, per tal d’aclarir dubtes i poder crear menús saludables.

Annex 1 - Llistats de plats
Annex 2 - Menú setmanal
Annex 3 - Àpats
Annex 4 - Test d'autoavaluació