Cada cop que trepitgem la muntanya, per propera que sigui, potser hi anem d’excursió o a jugar una estona, o simplement a gaudir d’un dia tranquil a la natura, però, en qualsevol cas, hem d’evitar que la nostra simple presència es transformi en un fenomen agressor i perjudicial per al medi.

No és tan difícil anar a la muntanya i passar desapercebuts; amb civisme, un mínim de coneixement del medi i una mica d’educació i respecte per la natura ho podem aconseguir, i a més, tant la natura com nosaltres mateixos ho agrairem.

A tots ens sona, i estem farts de sentir i repetir, la frase “Ho hem de deixar tot igual o millor de com ho hem trobat”. Realment, no costa gaire aconseguir-ho. Només cal que no ens deixem res del que dúiem a la motxilla per terra, ni plàstics, ni papers, ni llaunes... i actuar amb una mica de sentit comú quan s’està a la natura: no trencar cap branca, no arrencar plantes, no sortir-se dels camins, no desviar el curs de petits rierols, ni fer petites preses per a poder-se banyar...

En fi, en tot moment hem de garantir la protecció del sòl, la netedat de les aigües continentals, l’eliminació de sorolls innecessaris, la protecció de la fauna, el manteniment de la diversitat vegetal, l’harmonia del paisatge... i, el més important, el coneixement del medi natural i l’educació en el respecte de la natura.