Els boscos són necessaris i la seva crema
representa un gran desastre ecològic i una gran
pèrdua natural, tant a nivell de flora i fauna
d’aquella zona com a nivell paisatgístic,
igual que els canvis climàtics que comporta la
desforestació, l’alteració del sòl
i la lenta reforestació posterior.
Amb motiu de tot això, hem de tenir clar que
la millor eina és la prevenció, que consisteix
a complir les normes i no encendre cap mena de foc,
sigui quina sigui la seva finalitat. Queda prohibit
fer foc en tota zona poblada d’arbres o vegetació,
i a 500 m de qualsevol nucli de població entre
el 15 de març i el 15 d’octubre. Sobretot
en dies de vent i d’estiu, encara que es tingui
permís del propietari del terreny per fer-ho.
Aquesta prohibició no limita la utilització
del fogons ni els llums de gas butà. En el cas
d’acampades juvenils, cal demanar una autorització
per encendre foc de butà a l’ajuntament
corresponent del lloc on es realitzi l’acampada.
Això no obstant, si les circumstàncies
meteorològiques són de risc extrem, i
sobretot a l’estiu, es podran preveure mesures
extraordinàries, on quedarà prohibit:
encendre foc i fins i tot fogons i llums de butà,
l’acampada i la circulació de persones
i vehicles en les zones establertes pel Departament
de Medi Ambient.
Podeu veure diàriament el mapa de risc d’incendi
forestal aquí.
Per tal d’evitar ser els causants de cap incendi,
no llenceu mai res encès o amb brases al terra,
ni penseu que s’apagarà sol, ja que una
badada pot ser, i molts cops és, la causa dels
incendis. No fumeu al bosc o en zones amb matolls i
bardisses. I mai no utilitzeu productes pirotècnics
a la natura.
No deixeu mai cap instrument de butà encès
ni mal apagat. Instal·leu els llums i els fogons
de butà a més de 2 m de distància
d’arbres, vegetació baixa o qualsevol superfície
susceptible de propagar un foc. No els feu servir mai
dins la tenda, ja que el material de què estan
fets és molt inflamable. Feu-ho sempre en una
superfície llisa i estable, de manera que no
puguin tombar-se.
Mai no s’han de deixar al sol ni abandonar les
ampolles o els trossos de vidre, ni les llaunes que,
per refracció, puguin ser l’origen del
foc. Tots aquests residus s’han de llençar
als contenidors adequats. També podem col·laborar
en la prevenció d’incendis forestals recollint
les ampolles o els trossos de vidre i metall que trobem
a la muntanya i portant-los fins al contenidor que els
toca.
Consells en cas d’incendi forestal
Cal que siguem conscients de la perillositat de qualsevol
incendi, així com de les conseqüències
que això pot comportar. Per aquest motiu, davant
del primer indici d’incendi forestal, sense esperar
que es faci més gran, truqueu al 112 per avisar
i demanar informació. En cas de no poder-hi contactar,
desplaceu-vos a un lloc segur o a la població
habitada més propera, sense esperar les instruccions
del cap dels bombers ni de qualsevol altra autoritat
competent.
Si el foc us agafa desprevinguts, què
heu de fer?
Abans de res, mantingueu la serenitat.
Comuniqueu els vostres moviments al 112, sempre
amb un missatge clar i concret per tal de no saturar
les línies.
No us refugieu dins les tendes, ja que són
molt inflamables, ni a l’interior de coves o
pous, perquè l’oxigen es pot acabar ràpidament.
Encara que faci molta calor, cobriu-vos el cos
amb roba de cotó, i si el foc està molt
a prop, tapeu-vos la cara amb un mocador humit.
Si el foc us envolta, estireu-vos de bocaterrosa
en una clariana o enmig del camí.
Procureu beure líquids, ja que la calor
pot provocar deshidratacions.
Allunyeu-vos del front del foc pels costats. És
vital fugir en la direcció oposada a l’avançament
del foc.
No fugiu mai a favor del vent, ni aneu mai muntanya
amunt, llevat que no hi hagi vegetació per
cremar (tarteres, camps de conreu, llaurats, prats,
etc.).
Eviteu les valls estretes, els ports de muntanya,
les zones amb molt de pendent, els barrancs, etc.,
ja que l’aire calent tendeix a pujar-hi.
No deixeu mai el camí. Si el foc el talla
i no podeu recular, no l’abandoneu mai. Estireu-vos
al terra i cobriu-vos la cara.