Interpretació de mapes i orientació

Aprendre a utilitzar i interpretar un mapa, junt amb altres elements com la brúixola o l'altímetre, permet orientar-se i evolucionar per terrenys desconeguts. També és necessari per preparar una sortida o establir un itinerari.

Orientar-se no és només saber on queda el nord, sinó també conèixer la nostra situació, ja sigui en el mapa o sobre el terreny. És també saber la direcció que cal seguir per arribar en un lloc concret. Orientar el mapa vol dir situar-lo de tal manera que la seva representació, és a dir, el que hi ha dibuixat, coincideixi amb el que veiem realment en el terreny.

El mapa

Un mapa és la representació gràfica de la superfície terrestre. Si sabem interpretar-lo, podrem determinar la nostra posició i esbrinar la direcció que cal seguir per arribar al nostre objectiu. Però també podem obtenir-ne altres dades, com ara el tipus de relleu, distàncies, desnivells, etc. Un mapa conté molta més informació de la que hi ha en una fotografia aèria. Val la pena revisar la data d'edició dels mapes per saber fins a quin punt estan actualitzats. Tots sabem que les muntanyes no canvien de lloc, però sí que hi ha canvis en els camins: podem trobar pistes i carreteres noves, urbanitzacions on abans només hi havia bosc, etc.

El primer que cal fer a l'hora d'utilitzar un mapa sobre el terreny és situar-lo de forma que les representacions s'ajustin a la realitat - el que anomenem orientar el mapa -. Per fer aquesta operació necessitarem saber on tenim el nord i, un cop ho haguem esbrinat, l'haurem de fer coincidir amb el nord del mapa, que normalment està a la part superior d'aquest, i si no és així ens ho indicarà.

L' escala és la relació de dimensions entre el mapa i la realitat. Un mapa a escala 1:25.000 vol dir que cada centímetre del mapa equival a 25.000 cm de la realitat (és a dir, a 250 m ). En cas de distàncies rectes, com ara carreteres, l'operació és senzilla, però en la majoria d'ocasions els recorreguts a muntanya mai no són lineals i, per tant, mesurar les distàncies resulta una mica més complicat.

Les corbes de nivell. Una corba de nivell és una successió de punts imaginaris situats a la mateixa alçada i units per una línia. Constitueix una dada molt important perquè reflecteix el relleu del terreny. És la manera de traduir la tercera dimensió de la realitat en el mapa. Si les corbes estan molt juntes significa que el vessant és molt inclinat; en canvi, si les corbes estan molt separades, sabem que el pendent és suau. Amb una mica de visió espacial, de seguida veurem i reconeixerem els cims, les carenes, els colls, etc. Les corbes sempre són equidistants i determinen un valor exacte sobre el nivell del mar.

La bruixola

Una brúixola no és més que una agulla imantada que gira lliurement al voltant d'un eix. Aquest senzill sistema funciona, ja que la Terra té un camp magnètic que fa que l'agulla s'orienti sempre en la mateixa direcció, el nord magnètic .

Tot i que el nord magnètic difereix del nord geogràfic, no es té en compte quan la brúixola només s'utilitza com a referència direccional, però pot ser important quan s'utilitza juntament amb un mapa de grans distàncies.

Precisament, a causa del comportament d'imant que presenta la brúixola, s'ha de procurar utilitzar-la fora de camps magnètics o objectes que puguin alterar-ne la mesura, com ara línies elèctriques, altres brúixoles, metalls en general, etc.

Per anar a la muntanya no necessitem una brúixola gaire complicada. Serà suficient amb un aparell robust, senzill i lleuger, amb el qual es puguin prendre mesures fàcilment. La brúixola la utilitzarem, la majoria de vegades, només per orientar el mapa i, a partir d'aquí, orientar-nos nosaltres i saber del cert en quina posició ens trobem, sobretot en condicions de poca visibilitat. En aquests moments, un altímetre pot ajudar-nos força.

Orientar-se en la naturalesa

Saber trobar la direcció és la part més important de l'orientació, però encara que no es disposi de brúixola, existeixen diversos mètodes per poder-ho esbrinar en la naturalesa mateixa.

El Sol surt per l'est i es pon per l'oest; això ho sap tothom, però no és absolutament exacte, tret de les zones equatorials. El que no canvia és l'orientació del sol al migdia, que és quan està més alt. En aquest moment, el sol és al sud si estem a l'hemisferi nord, i al nord si som a l'hemisferi sud.

Gràcies a un rellotge i al sol, també podem saber on està el nord. El primer que cal fer és rectificar la diferència horària respecte del sol, que és d'una o dues hores, en funció de l'època de l'any. A l'hemisferi nord, amb el rellotge pla apunteu amb l'agulla petita el punt de l'horitzó situat sota la vertical del sol; el sud estarà entre l'agulla petita i les 12. A l'hemisferi sud, fent la mateixa operació, el nord quedarà entre l'agulla petita i les 12.

De nit, es pot conèixer on és el nord si sabem on és l'estrella Polar. La Polar es troba localitzant primer l'Óssa Major, i després unint les dues últimes estrelles que formen el carro i allargant la línia imaginària cinc vegades la distància existent entre aquestes dues estrelles. La direcció entre nosaltres i aquest punt ens marca el nord.

A part d'aquests mètodes d'orientació n'hi ha d'altres, però cal dir que no són tan precisos ni fiables, tot i que ens poden ajudar en alguna situació concreta. Per exemple, si estem enmig d'un bosc, ens perdem i se'ns fa de nit, però la vegetació és tan espessa que no veiem els estels o, simplement, està ennuvolat, i evidentment, no portem brúixola..., com podem esbrinar on està el nord???

Un arbre amb el tronc tallat, on són visibles els anells de la fusta, també ens indica el nord si prenem la direcció des del centre del tronc fins on les anelles estiguin més juntes entre elles. No cal dir que no tallarem cap arbre per tal de saber on està el nord, perquè, a més, no sempre és totalment fiable. Igual passa amb la molsa acumulada a les pedres i escorces dels arbres, ja que normalment estan situades a la vessant més humida, més fresca i amb menys hores de sol, és a dir, la nord.