Què hem de tenir en compte a l’hora d’escollir un terreny d’acampada?

• El terreny ha de ser gran i planer, per poder disposar de terrenys diferents per dormir, jugar i menjar.
• Que hi hagi prou ombra per a tots en qualsevol moment del dia per resguardar-nos del sol, o pensar a muntar tendals.
• El terreny ha de tenir disponibilitat d’aigua potable; si no, cal pensar en bidons grossos i potabilitzar-la.
• Que hi hagi aigua a prop: un riu, una piscina, etc. per poder-se banyar.
• Que hi hagi un poble a prop, sobretot per comprar el menjar fresc, pels serveis en cas d’accidents, malalties, etc.
• Cal disposar d’una instal·lació de lavabos i, si no és el cas, pensar a fer latrines.
• S’han de tenir localitzats els llocs perillosos: pous, espadats, runes, etc.
• És important saber en quin punt del campament hi ha cobertura de mòbil.

Què hem d’evitar:

• Posar el campament a la llera o a tocar del riu o llac.
• Acampar al mig del bosc, i, si ho fem, cal que busquem grans clarianes a prop de rius o camins.

Instal·lacions

El sentiment generalitzat de la incomoditat que representen uns campaments pot quedar pal·liat, en gran part, per unes bones instal·lacions que, alhora, redueixen l’impacte en el medi. Hi ha instal·lacions al campament que són indispensables, com ara el clot d’aigües brutes, la cuina i les latrines, que sempre haurem de muntar, i les hem d’entendre com a instal·lacions bàsiques.

A la vegada, són les tres instal·lacions que marcaran el nivell de salubritat i higiene del campament. Els responsables han de garantir la qualitat i el bon ús d’aquests tipus d’instal·lacions.

• Farem les instal·lacions en funció del següent:
  • Els nivells de seguretat necessaris segons l’edat dels participants.
  • La rendibilitat respecte a l’ús i al temps dedicat.
  • Les qualitats de reutilització i desmuntatge.
• Queda totalment prohibit:
  • Tallar arbres i branques.
  • Fer talls a les escorces dels arbres.
  • Fer reguerots als voltants de les tendes.
  • Desviar o obstruir el cabal dels rierols.
  • Clavar claus als arbres.
  • Desmuntar marges de pedra, tanques, etc.
  • Entrar amb vehicles on no es pot.

Les latrines

És un dels espais més delicats del campament, i la poca utilització que se’n fa es converteix molts cops en la causa de les males cares dels propietaris dels terrenys d’acampada.

És la instal·lació que primer s’ha de fer, quan encara hi ha ganes i ningú no té la necessitat d’utilitzar-la. Tot i que pedagògicament no és del tot correcte, a vegades caldrà plantejar-se el fet de muntar les latrines abans que pugin els nens i nenes, sobretot si són petits. Tot i això, quan marxem del terreny, hauríem d’intentar que no es notés l’ús que se n’ha fet.

Aquestes instal·lacions poden ser confortables i han de donar una mica d’intimitat. Potser ens caldrà fer unes normes d’ús, com ara aquestes:

• Tothom ha d’utilitzar la instal·lació. Cal acabar amb els WC pirates!
• Cal que cadascú dipositi en una bossa de deixalles amb tapa el paper higiènic, les compreses i els tampons usats.
• És millor fer una rasa poc fonda i llarga que no pas un forat gran i molt profund, perquè, entre d’altres avantatges, serà més fàcil d’excavar. A mesura que s’ompli la rasa, s’avançarà lateralment, i així també reduirem les olors.
• No farem servir productes químics.
• Una cop feta la feina, cal tapar la deposició amb una mica de terra de la que hem tret prèviament.
• Cal garantir la intimitat.
• Cal esforçar-se molt a mantenir les latrines netes.
• Mai no s’ha de sobrepassar la capacitat del forat. Quan quedin 15 cm per arribar a la part superior ja s’ha de cobrir tot amb terra i pensar de seguir la rasa, però si es fa ben feta normalment no s’omple del tot.

La instal·lació més recomanable consisteix en una rasa llarga i poc profunda, d’uns 40 cm, i estreta, de 30 cm. Cal deixar al costat la terra que hem tret, per poder anar tapant el forat a mesura que es vagi fent servir la instal·lació.

La latrina haurà de ser un lloc íntim, amb la protecció d’un tendal o en un indret molt tapat per la vegetació, relativament allunyat del campament i del riu. Caldrà posar un rètol per saber si està ocupat o no.

El tractament de les aigües residuals: el clot
Un campament genera una gran quantitat d’aigua residual que prové, principalment, de l’aigua sobrant de cuinar i de la utilitzada per rentar, ja sigui els plats, la roba o nosaltres mateixos. Tota aquesta aigua no la podem retornar directament al riu. Per això cal fer un clot d’aigües residuals, per tal que es permeti tractar aquestes aigües i, així, es causarà un mínim impacte.

El clot el situarem, per comoditat, a prop de la cuina, en un lloc discret i allunyat del riu, i tindrem present el següent:

• Les dimensions: amb un forat de 50 cm de diàmetre n’hi ha prou.
• La permeabilitat del sòl. Un sòl de graves filtrarà més ràpidament que un sòl de sorres, i si és argilós, no filtrarà.
• Cal cobrir el fons del clot amb grava per augmentar-ne el filtrat i, principalment, per impedir-hi l’acumulació d’insectes.
• Mai no abocarem residus sòlids dins del clot. És útil colar l’aigua que hi llencem, ja sigui amb un colador o amb una mosquitera situada al damunt.
• Tampoc no hi abocarem mai olis, ja que no són assimilats pel sòl. Per aquest motiu, els emmagatzemarem en un bidó i el durem a la deixalleria, o en un restaurant o benzinera, on segur que els passaran a recollir.

La cuina
A l’espai adaptat per cuinar, a causa de l’acumulació de riscos que provoca (ganivets, foc, oli i aigua calents, etc.), procurarem sempre que només hi hagi les persones imprescindibles i que no sigui un lloc de trobada.

Col·locarem la cuina una mica apartada de les tendes, sota un tendal que ens proporcioni un espai còmode, amb ombra, on, en cas de pluja, puguem seguir cuinant. També haurem de tenir en compte el vent, ja que pot dificultar molt la tasca de cuinar.

Els fogons són una eina perillosa, motiu pel qual els situarem sobre una superfície plana, rígida, segura i estable, allunyats dels arbres i matolls, i si és possible amb un extintor a mà.

I sempre, en tot moment, tindrem en compte la normativa vigent. (link amb prevenció d’incendis forestals)

Les tendes
Són l’espai destinat al repòs, on els nois i noies guarden la majoria dels objectes personals i on el petit grup torna cada nit a dormir. Cal buscar un lloc pla que no s’inundi fàcilment, i que sigui prou espaiós per posar les tendes agrupades i ordenades. Una petita instal·lació per estendre els sacs o la roba cada matí poden contribuir a l’ordre i a la comoditat.

Abans de marxar de campaments s’han de revisar les tendes, s’ha de vigilar que no falti cap pal, que funcionin les cremalleres, que hi siguin totes les piquetes... per tal de no trobar-nos amb sorpreses desagradables. Els ocupants de cada tenda són els qui l’han de muntar i fer-ne el manteniment durant l’estada, ajudats pels monitors si són petits. A l’hora de muntar-les tindrem present el següent:

• Treure les pedres i les branques del terra del lloc on posarem la tenda.
• Tenir les cremalleres tancades quan muntem la tenda.
• Col·locar tots els vents en la direcció que més solidesa donin a la tenda, normalment en la direcció de les costures.
• Mantenir la tenda i els vents ben tensats perquè en cas de pluja l’aigua no arribi a l’interior.
• Clavar les piquetes amb una lleugera inclinació cap a l’exterior de la tenda.
• Evitar que la tenda quedi destensada i faci bossa.
• No fer reguerots als voltants de la tenda.
• Agrupar les tendes del campament. Dependrà del terreny, però intentarem posar-les en cercle o semicercle.
• Fer el mínim de vida possible dins la tenda, a menys que el temps ens obligui a romandre-hi.

Quan recollim el campament també haurem de desmuntar i netejar les tendes, i ens assegurarem que estiguin ben seques abans de plegar-les, per evitar que es floreixin. Si això no és possible, un cop arribem al centre les haurem d’estendre perquè s’assequin. També farem recompte de pals i piquetes.

L’acampada lliure

Es considera acampada lliure la que, respectant les normes de cada ajuntament, es faci fora dels llocs destinats a l’acampada (terrenys d’acampada, càmpings, etc.), sempre que siguin conjunts d’un màxim de 4 tendes i no s’hi estiguin més de 4 dies. Les acampades lliures per a grups superiors a quatre tendes o quatre dies han de ser específicament autoritzades pel Departament de Comerç, Turisme i Consum.

No es pot fer acampada lliure a menys d’1 km d’una població, de llocs concorreguts o d’un càmping, ni a menys de 100 m d’una carretera. Tampoc no es pot acampar en llits secs de rius o torrents, en indrets que es puguin inundar o en terrenys propers a línies elèctriques, vies de comunicació, indústries o altres instal·lacions perilloses.

Els practicants de l’acampada lliure estan obligats a deixar els llocs que han utilitzat en les mateixes condicions en què els han trobat. Respectem la natura! Hipertext amb Impacte Ambiental

L’acampada lliure està regulada pel Decret 55/1982. Hipertext amb el text del decret

La farmaciola
Una farmaciola no ha de contenir elements d’ús desconegut, sinó que cal que tothom els conegui i que siguin útils en un moment determinat. Per aquest motiu, no n’hi ha d’haver gaires. A la vegada, és important revisar periòdicament el contingut de la farmaciola; cal afegir-hi els medicaments que hi manquen i els que estan a punt d’exhaurir-se. Igualment, cal revisar-ne les dates de caducitat i llençar els que estiguin caducats. La farmaciola s’ha de col·locar on no toqui el sol. El lavabo no és el lloc ideal, ja que els canvis de temperatura i la humitat en poden alterar el contingut.
És indispensable disposar, tant al centre com a les excursions, d’una farmaciola de primers auxilis amb elements útils, degudament seleccionats, per poder atendre l’accidentat fins que sigui traslladat, si es considera necessari, al centre hospitalari més proper.
La farmaciola hauria de contenir els elements següents:

• guants d’un sol ús
• antisèptic (povidona iodada)
• gases estèrils
• esparadrap de roba i de paper
• tiretes adhesives
• sabó
• benes de gasa
• termòmetre
• sèrum oral
• Linitul o Silvederma
• repel·lent d’insectes
• amoníac
• antiinflamatori tòpic (pomada o gel)
• sèrum fisiològic
• tisores de punta rodona
• pinces
• alcohol de 76º per desinfectar l’instrumental

És convenient disposar d’una llista de telèfons útils, incloent-hi els següents:

• Sanitat respon (24 h) 902 111 444
• Emergències 112
• Centre d’Informació Toxicològica de Barcelona 93 317 44 00
• Centre d’Informació Toxicològica de Madrid (24 h) 91 562 85 85

Defugiu els consells de persones que no siguin expertes.