Tot i que darrerament en molts dels centres ha quedat una mica en l’oblit, no deixa de ser una valuosa i gran eina per a l’educació actual. De l’excursionisme, s’ha dit que és alguna cosa més que un esport. Efectivament, la seva aportació social ha estat molt important en el nostre país des de la Renaixença fins ara.

Per això, és feina de tots que l’excursionisme torni a ser una activitat usual als esplais, enriquidora tant per als infants com per als monitors, i diferent. Quan diem diferent volem dir d’unes possibilitats educatives úniques i, a més, d’una especial implantació i arrelament al país. No es tracta ara de mitificar-lo, però hem de remarcar alguns valors i realitats que convé tenir presents a l’hora d’utilitzar l’excursionisme com a eina educativa:

• Ens posa en contacte amb la natura i, per tant, ens dóna l’oportunitat de conèixer-la i gaudir-ne.
• És una activitat que serveix de marc per educar molts valors i actituds, cosa que al centre se’ns faria més difícil de dur a terme.
• Ajuda a crear i augmentar la sensibilitat per la natura, i evita així les actituds incíviques que la destrueixen i la degraden.
• Afavoreix el contacte amb molts aspectes desconeguts del nostre país, ja sigui naturals, històrics, geogràfics, culturals, etc.
• Fa créixer la valoració del silenci, del qual està tan mancada la societat actual.
• Dóna un sentit positiu a l’austeritat i la senzillesa.
• És una escola de llibertat. Cap altra activitat esportiva no s’hi pot comparar, ja que no limita el nombre de jugadors, ni el terreny de joc, ni els minuts de cada part... A més, permet i potencia la relació i la conversa.
• És una activitat que, a diferència d’altres esports, no suposa la competició ni l’enfrontament personal, sinó la superació personal. La colla, el grup, són font de convivència, tolerància i solidaritat.

Tenint en compte tot això, encara ens atrevim a no anar a la muntanya?
Només valorant la gran quantitat de recursos i alternatives educatives que ens pot oferir la natura ja n’hauríem de tenir prou per utilitzar-la més sovint i aprofitar-ne tota la seva riquesa.