• Cal portar sempre la farmaciola, en qualsevol activitat, per a prop que sigui. I ha d’estar completa i revisada abans de sortir.
• S’han de dur sempre totes les fitxes mèdiques dels nens i nenes, completes i actualitzades.
• Mai no donarem cap tipus de fàrmac, excepte quan tinguem l’autorització corresponent i la indicació de la dosi.
• Si l’accident és greu, eviteu moure el ferit fins que no vingui l’ambulància.
• Cal tranquil·litzar-lo i aïllar-lo, que no estigui envoltat de gent.
• Utilitzeu sempre guants d’un sol ús per manipular ferides.
• No toqueu les ferides innecessàriament, ni els apòsits o embenatges.
• Encara que no faci gaire fred, abrigueu-lo i procureu que estigui en posició horitzontal. Si està inconscient, poseu-lo en posició lateral de seguretat i no li doneu aliments ni líquids. No se li donaran mai begudes alcohòliques.
• La font més habitual de cremades és el sol. Per tant, protegiu-vos-en i assegureu-vos que tots els nens i nenes s’han posat protector solar.
• En cas de cremades, mai no s’ha de treure la roba adherida.
• Atureu les hemorràgies per mitjà de la pressió local, no feu torniquets!
• En cas d’una mossegada d’escurçó, renteu la ferida amb aigua i sabó, i porteu immediatament el ferit a l’hospital més proper. Si la picada és de serp, però no descarteu que sigui d’un escurçó, actueu de la mateixa manera.

En cas d’accident, només cal trucar al 112, que és el telèfon d’emergència de tot l’àmbit europeu i amb resposta immediata les 24 hores del dia. Des d’aquest número se centralitzen totes les trucades d’urgència a qualsevol organisme o servei. Serveix perquè els ciutadans i ciutadanes pugueu sol·licitar els serveis públics d’urgències sanitàries o ambulàncies, extinció d’incendis i salvaments, seguretat ciutadana i protecció civil quan us trobeu davant d’una situació d’emergència.

A l’hora de demanar socors per telèfon al 112, també es pot trucar quan no hi ha cobertura. En aquest cas, cal donar les dades següents:

• Nom complet de qui telefona.
• Número de telèfon des d’on es telefona.
• Lloc de l’accident i població més propera.
• Tipus d’accident.
• Nombre d’accidentats i edats.
• Estat dels accidentats.
• Condicions meteorològiques.
• Possibles dificultats del rescat en el lloc de l’accident.

Piscines i llocs de bany
Si en algun moment de la vostra activitat us voleu banyar en una piscina, ja sigui pública o privada, amb més de 200 m2 de superfície, recordeu que aquesta instal·lació ha de tenir un servei de salvament i socorrisme. De totes maneres, és aconsellable que col·laboreu en la vigilància dels vostres nens i nenes, encara que hi hagi socorrista.

Però si la piscina és més petita i no arriba als 200 m2 només és obligatòria la presència d’una persona encarregada de la vigilància dels banyistes i del compliment de les normes de règim intern. Pot ser que els amos de la piscina us demanin, de paraula o per escrit, que us feu responsables de la vigilància de la instal·lació. En aquest cas, és aconsellable que qui ho faci tingui el títol de monitor de lleure.

Si decidim de banyar-nos en altres llocs que no siguin piscines, ja sigui al mar, al riu, en llacs o en pantans, hem de ser conscients que el risc és més alt i que es pot arribar a transformar en una activitat perillosa. En aquestes situacions, hem de conèixer bé prèviament la zona de bany, els corrents, la temperatura de l’aigua, etc. I sempre haurem de fer cas de les indicacions de la gent entesa, com ara les banderes de la platja.

Si anem a la platja o en algun llac o pantà és molt important que limitem la zona de bany per tal de tenir tots els nens i nenes junts, i a més, per reduir el risc. El més recomanable és que un monitor es col·loqui dins de l’aigua i que deixeu molt clar que ningú no pot sobrepassar la seva posició. D’aquesta manera, ens assegurarem que cap infant no estigui en una zona que cobreixi. Cal vigilar amb el fons dels llacs i pantans, ja que normalment s’hi acumula una bona capa de llot, cosa que dificulta la progressió i la visió.

En els rius la cosa és diferent, tot i que cada riu és un món, però hem de buscar un lloc sense corrent, sense llot al fons, si pot ser, i hem de saber que sempre la millor opció és quedar-se a les gorges, indret on s’acumula més aigua del riu i on quasi no hi ha corrent.

Normes per caminar per carretera
Està prohibit caminar per autopistes i autovies, i cal evitar de caminar per qualsevol altre tipus de carretera. Si això no és possible:

• Camineu sempre per l’esquerra i pel voral, si n’hi ha.
• Manteniu-vos al voral en els revolts tancats i els canvis de rasant.
• Si aneu en grup, camineu l’un darrere l’altre. Com a mínim, un dels dirigents anirà al davant i l’altre al darrere.
• Si, a més, camineu de nit, utilitzeu roba de colors clars, armilles reflectores homologades i llanternes, sobretot el primer i l’últim, per tal que els conductors us vegin.
• A l’hora de travessar la carretera, feu-ho pels llocs on la visibilitat sigui màxima, mai en revolts i canvis de rasant.

A tots ens sona, i estem farts de sentir i repetir, la frase “Ho hem de deixar tot igual o millor de com ho hem trobat”. Realment, no costa gaire aconseguir-ho. Només cal que no ens deixem res del que dúiem a la motxilla per terra, ni plàstics, ni papers, ni llaunes... i actuar amb una mica de sentit comú quan s’està a la natura: no trencar cap branca, no arrencar plantes, no sortir-se dels camins, no desviar el curs de petits rierols, ni fer petites preses per a poder-se banyar...

En fi, en tot moment hem de garantir la protecció del sòl, la netedat de les aigües continentals, l’eliminació de sorolls innecessaris, la protecció de la fauna, el manteniment de la diversitat vegetal, l’harmonia del paisatge... i, el més important, el coneixement del medi natural i l’educació en el respecte de la natura.