Si ens decidim a comprar alguna cosa per posar-nos als peus quan anem a la muntanya, podem arribar a passar-nos moltes hores dins d’una botiga mirant i remirant calçat. Hi ha botes rígides, semirígides o toves, vambes de muntanya, botes baixes, etc. Per tant, un gran assortit de calçat especialitzat ens espera a les botigues de muntanya.

Cada calçat és diferent i cada peu és un món. Dit això, és evident que ningú no té la solució única per triar el millor calçat, ni tampoc no n’hi ha un de concret que vagi bé a tothom. No es pot generalitzar, ja que no estem parlant de bolígrafs. Podem trobar una gran varietat de tipus, de formes i de colors de calçat de muntanya. A grans trets, tota aquesta quantitat de material la podem agrupar de la manera següent:

• Vambes o vambes de muntanya. En realitat, no són gaire diferents de les vambes normals. Es tracta d’un calçat molt còmode i lleuger, ideal per fer sortides on no s’hagi de caminar moltes hores, ja que els turmells pateixen més; o en aquelles excursions on el camí sigui bo, com ara pistes forestals o camins ben fressats. No és recomanable dur aquest calçat si hem d’anar per tarteres o creuar grans blocs, ni per una ruta d’uns quants dies, ja que és fàcil patir una torçada de turmell.
• Botes baixes. Són botes de muntanya sense subjecció al turmell. A diferència de les vambes, també tenen una sola tova, però més gruixuda i més adaptada als terrenys abruptes, cosa que augmenta la seguretat d’aquest calçat en terrenys difícils. L’avantatge d’aquest tipus de botes és la comoditat i lleugeresa, en comparació amb les botes de muntanya, però no són gaire recomanades per a grans caminades ni rutes.
• Botes toves. Són botes altes, que subjecten el turmell, i estan fetes d’un material tou que s’adapta molt bé al peu, normalment barreja de pell i roba. La sola és molt semblant a la de les botes baixes, ja que també és tova i permet una bona flexió. A més, la gran majoria d’aquestes botes són impermeables o porten alguna membrana de protecció contra l’aigua i la neu, però això no és suficient per estar moltes hores o dies seguits a la neu. Són unes botes molt còmodes per fer llargues caminades, rutes, etc. i força eficients amb el mal temps.
• Botes semirígides. Són un calçat més especialitzat, però molta gent les prefereix abans que les botes toves pel grau superior de subjecció que ofereixen i la seguretat que això comporta. Normalment són unes botes una mica més pesades, ja que tenen una sola menys flexible i una mica més gruixuda. Aquestes botes porten una molt bona protecció contra l’aigua i la neu, i és més fàcil ficar-hi grampons. La majoria són completament de pell. Si no volem fer moltes coses amb neu, l’elecció entre unes botes toves i unes semirígides és molt personal. El millor és emprovar-se-les a la botiga i caminar-hi una mica, saltar, etc. per veure com s’hi sent qui les ha de portar, i valorar la comoditat de cada calçat.
• Botes rígides. Normalment són botes més tècniques, amb una canya més alta i la sola rígida. Això vol dir que gairebé no es doblega quan es camina. Estan fetes de pell, de pell i goma i, a vegades, tenen parts plàstiques. Costa acostumar-se a la seva especial comoditat, si prenem com a referència les botes toves. No són una bona elecció si volem unes botes per anar a fer excursionetes, anar de campaments, etc., ja que estan pensades per posar-hi grampons i progressar per la neu i el gel. Per això són tan rígides. El pes d’aquestes botes augmenta considerablement respecte del de les botes toves.