Tallers: TÒTEM AFRICÀ
Dinàmiques: El psicòleg
Colònies Pessigolels 2010
Cases de Colònies
A l’Estris 168 fem un ZOOM a...
Camp d'intercanvi MCEC - UJEDO
Entrevista a Javier Martín Vide
Aplec de l'Esperit 2010
Cercar a:

Els Blogs d'EnGrup

EL BLOG DE L'ESTRIS

A l’Estris 168 fem un ZOOM a...

La Sònia Cerro, la Bibiana Marín i en Jordi Medina, tres ex monitors d'esplai
La Sònia Cerro, la Bibiana Marín i en Jordi Medina, tres ex monitors d'esplai
Ex monitors i implicació social
Dimarts 18 Agost 2009
Què aporten els esplais a la participació social? Aquesta és la pregunta de partida de l’article que trobarem a l’apartat del ZOOM de l’Estris 168. Sovint aquells que durant una temporada han col·laborat com a monitors en un esplai, posteriorment s’impliquen en altres àmbits del seu entorn. Voleu conèixer què ho fa, quins motius o factors hi ha darrere? Us animem a llegir les pàgines 34 i 35 del darrer número de la revista.

Però de moment, i per anar fent boca, us avancem algunes declaracions dels entrevistats:

“El lleure proporciona una proximitat simbòlica a la participació”.
JORDI COLLET, sociòleg i autor de l’estudi Participació, política i joves, publicat per l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP).

“El principal aprenentatge és adonar-te que ets capaç, que la teva aportació ja és alguna cosa i que, en l’altre, t’hi trobes a tu mateix”.
JORDI MEDINA, ex monitor del Centre d’Esplai Espurna de Vilanova i la Geltrú, voluntari del Consell Internacional de Museus (ICOM), d’Òmnium Cultural i d’Intermón Oxfam.

“Si no hagués estat a Itaca, no sé si la meva vida hagués pres aquest caire social”.
BIBI MARÍN, ex monitora de l’Associació Educativa Itaca de l’Hospitalet de Llobregat i presidenta de l’ONG Fundació Akwaba.

“El més difícil és no participar d’alguna manera, directament o indirectament, en el centre”.
SÒNIA CERRO, ex monitora de l’Esplai El Cargol de Sant Boi de Llobregat, catequista i professora de l’Institut de Formació de la Fundació Pere Tarrés.

Ja ho sabeu, si voleu conèixer a fons el contingut del ZOOM, només heu de consultar l’Estris 168! Endavant!
Escrit per ANNA - Dimarts 18 Agost 2009 - enllaç permanent - Comentaris (0)

El manual de l’Estris 168

hbp_pix (Flickr, Creative Commons)
hbp_pix (Flickr, Creative Commons)
hbp_pix (Flickr, Creative Commons)
hbp_pix (Flickr, Creative Commons)
Més enllà de l’espectacle!
Dimarts 11 Agost 2009
El circ és, a banda de l’espectacle, una eina educativa i transformadora de l’entorn. Treballar el circ ajuda a potenciar l’expressió i les capacitats corporals; permet fomentar l’educació en valors, com la solidaritat, el treball en equip i la responsabilitat; contribueix al desenvolupament de la creativitat i la imaginació; potencia la capacitat d’escolta, el respecte, la tolerància i l’educació en la diferència i, a la vegada, possibilita el desenvolupament d’una actitud sensible i crítica.

Si esteu interessats a incorporar activitats de circ en el procés educatiu i lúdic d’infants i joves, al manual de l’Estris 168 aprendreu...

... com incloure el circ a l’esplai.

... a utilitzar les arts del circ per dur a terme activitats que fomentin l’educació per la pau.

... alguns consells per ser respectuosos amb el medi ambient al mateix temps que practiquem activitats del món del circ a l’esplai.

... algunes idees per educar en la diferència i treballar en equip.

... on adreçar-vos si busqueu entitats que ofereixen tallers de circ i esdeveniments de circ que es duen a terme a Catalunya.

Si voleu conèixer tots els detalls del manual sobre el potencial educatiu del món del circ, no us oblideu de consultar les pàgines de la revista. Esperem les vostres aportacions, impressions i suggeriments!
Escrit per ANNA - Dimarts 11 Agost 2009 - enllaç permanent - Comentaris (0)

Màrius Serra, a l’entrevista de l’Estris 168



“Els infants ens recorden que la vida adulta està plena de prejudicis”
Dijous 6 Agost 2009
Màrius Serra (Barcelona, 1963) és escriptor i llicenciat en Filologia anglesa. Entre els llibres que ha publicat estaquen L’home del sac, Ablanatalba o La vida normal , pel qual el 1998 va obtenir el premi Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana. Quiet és el títol de la seva darrera obra, inspirada en el seu fill. Aquests són alguns dels fragments de l’entrevista a la revista Estris 168:

Les bones notícies prefereixo més aviat viure-les que no pas explicar-les. De la felicitat em malfio més que de la infelicitat. Hi ha moltes coses sobre les quals m’agradaria escriure però cauríem en tòpics, com la resolució del conflicte israelià – palestí”.

Els discapacitats generen un vertigen que és fer-nos adonar de la nostra vulnerabilitat extrema. Això la societat no ho accepta gaire perquè els seus models d’èxit són molt perfectes, ja sigui en el món esportiu, intel·lectual o artístic. No lliguem gaire amb algú que no progressa adequadament o té greus mancances. Hi ha molt a fer, però la societat avança”.

“El domini del llenguatge verbal és més de la meitat de la formació de qualsevol persona”.

Et convidem a llegir l’entrevista completa a les pàgines de l’Estris 168. També en pots veure un fragment en vídeo a l’EnGrup.TV. . Que no et passi per alt!
Escrit per ANNA - Dijous 6 Agost 2009 - enllaç permanent - Comentaris (0)

El conflicte, una oportunitat educativa

El centre d’interès de l’Estris 168 inclou una entrevista amb Vicenç Fisas
Dimecres 22 Juliol 2009
Generalment al mot conflicte li és assignada una connotació negativa o nociva. Tot i això, les persones podem trobar en el conflicte un primer pas cap a la millora i la construcció de noves realitats. Per tant, la societat en general i l’educació en el lleure en particular compten amb potencialitats per canviar l’enfocament del conflicte i associar-li una imatge positiva.

D’aquest tema en parlen en diversos articles a l’Estris 168 l’advocat, mediador i doctor en psicologia social, Josep Redorta; la coordinadora de la Federació Catalana d’ONG per la Pau, Marina Perejuan; i el vicepresident de la Fundació per la Pau, Antoni Soler Ricart. El centre d’interès es completa amb una entrevista al director de l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona, Vicenç Fisas.

Aquestes són algunes de les afirmacions que podreu trobar a l’entrevista:

“En la resolució de conflictes quotidians cal sentit comú, intuïció i preparació. Per això és important que des de petits estiguem educats per treballar el conflicte”.

“No crec que els joves tinguin un potencial conflictiu especial per naturalesa”.

“L’educació en el lleure crea l’actitud personal que ens porta a una cultura de pau”.


I per anar fent boca, us mostrem un breu fragment de la conversa, enregistrada a l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona el passat mes de juny.

Escrit per ANNA - Dimecres 22 Juliol 2009 - enllaç permanent - Comentaris (0)

Fes sentir la teva veu

Xavier Anguera (Tactica)
Xavier Anguera (Tactica)
L’Estris 168 et planteja una nova enquesta
Dimecres 15 Juliol 2009
Al nou número de la revista Estris parlem del conflicte i de les oportunitats educatives que ofereix. Què en penses? Creus que el conflicte entre persones pot ser una eina educativa a l’esplai?

Aquesta és la pregunta que et plantegem a l’enquesta. Per quina opció et decantes?

1. Sí, treballant la resolució de conflictes potenciem moltes actituds positives.
2. Sí, i l’esplai compta amb espais adients per a treballar-ho amb infants i joves.
3. No, la paraula conflicte no hauria d’aparèixer a les activitats d’esplai.
4. No, tot allò associat al conflicte és negatiu i poc pedagògic.

Pots marcar la resposta a través del web de l’Engrup i afegir els teus comentaris i opinions aquí. Fes sentir la teva veu...
Escrit per ANNA - Dimecres 15 Juliol 2009 - enllaç permanent - Comentaris (0)

A l’estiu, un nou número de l’Estris

Portada de l'ESTRIS 168
Portada de l'ESTRIS 168
La resolució de conflictes ocupa les pàgines centrals
Dimarts 7 Juliol 2009
D’aquí pocs dies, l’Estris 168 arribarà a les vostres cases. En aquest cas, la resolució de conflictes i l’oportunitat educativa que ofereixen és el tema de portada del número de juliol – agost. L’advocat, mediador i doctor en psicologia social, Josep Redorta, detalla els tipus de conflictes, els motius que els causen i la seva percepció social; a la vegada que la coordinadora de la Federació Catalana d’ONG per la Pau, Marina Perejuan, senyala l’oportunitat educativa que s’amaga darrere de tot conflicte. “És important que des de petits estiguem educats per treballar el conflicte”, diu el director de l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona, Vicenç Fisas, en l’entrevista del tema central. El vicepresident de la
Fundació per la Pau, Antoni Soler Ricart, apunta cap a la mateixa direcció: “Hem d’afrontar els conflictes de forma creativa i transformar-los en camins de creixement personal i social”. El darrer article del centre d’interès es titula “El treball dels conflictes a l’esplai” i es complementa amb estadístiques sobre diferents estratègies utilitzades pels centres per solucionar moments de tensió.

Màrius Serra, un dels escriptors més polifacètics del panorama català, és el protagonista de l’entrevista central del nou número de l’Estris. “Els infants ens recorden que la vida adulta està plena de prejudicis”, “Els discapacitats ens fan adonar de la nostra extrema vulnerabilitat”, “La condició humana busca constantment paradisos com a punts de fuga” són algunes de les frases que trobaràs a les pàgines de la revista.

Com aprofitar el potencial educatiu del món del circ i aplicar-lo a l’esplai és el punt de partida del Manual, acompanyat de fitxes amb propostes d’activitats i dinàmiques.

Entre les pàgines del proper número també hi trobaràs una ruta pel Montseny , en concret, un itinerari entre Gualba i Riells; un reportatge sobre la implicació social d’antics monitors i monitores d’esplai; coneixeràs un joc virtual sobre els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni i segurament et veuràs reflectit en el recull d’algunes de les activitats que en els darrers mesos han dut a terme els centres d’esplai.

Ja queda menys perquè l’Estris 168 estigui al carrer. No te n’oblidis, les seves pàgines t’esperen!
Escrit per ANNA - Dimarts 7 Juliol 2009 - enllaç permanent - Comentaris (0)

Les fitxes de l’Estris 167

Il·lustració: Núria Frago
Il·lustració: Núria Frago
L’educació emocional com a eix central
Dimecres 1 Juliol 2009
En el darrer número de l’Estris, el manual fa referència a l’educació emocional i ens dóna algunes claus perquè com a monitors i monitores d’esplai contribuïm a fer dels infants persones autònomes.

Com a complement, quatre fitxes ens plantegen activitats per a treballar l’educació emocional des de diferents vessants. La recerca de la identitat planteja als adolescents explorar la seva identitat a través de la caricatura; Coneixem el nostre cos? és una dinàmica de grup que pretén que els infants preguin consciència de les possibilitats expressives del cos. La fitxa titulada Comunica’t explica una dinàmica per ajudar-nos a conèixer les nostres conductes en situacions quotidianes i, si és necessari, mirar de millorar-les. Finalment, la darrera fitxa de l’Estris 167 ofereix les claus per dur a terme un taller de riureteràpia.

La psicòloga infantil i juvenil i màster en Arteràpia, Maria Regàs; el professor del departament d’Animació i Expressió de l’Escola de l’Esplai, Gustavo Mollo; l’educador social Xavier Gascón
i el formador i monitor de riureteràpia Marco Antonio Rosales Bada són els autors de les fitxes del darrer número de la revista.

Si vols conèixer fil per randa com dur a terme aquestes activitats, no dubtis en consultar les pàgines de l’Estris 167! De moment, te n’oferim un petit tast en l’arxiu adjunt.

Fitxer adjunt Fitxa Coneixem el nostre cos? Autor: Gustavo Mollo
Escrit per ANNA - Dimecres 1 Juliol 2009 - enllaç permanent - Comentaris (0)

L’Estris 167 et proposa una ruta per Menorca

Descobreix algunes de les millors cales
Dijous 25 Juny 2009
L’estiu ja és aquí i una ruta per algunes de les millors cales de Menorca podria ser una bona manera d’aprofitar el nostre temps de lleure. Lluís Arrondo ens proposa a l’Estris de maig i juny una proposta per descobrir-les. A continuació, us oferim l’article complet de la ruta perquè en gaudiu al màxim aquestes vacances.

Des de la Península girarem els ulls cap al Mediterrani, aquest mar que tots volem que sigui un pont blau de pau entre els pobles que el compartim. Descobrim l’arxipèlag balear i, dins seu, una illa amb unes característiques que ens atreuen. Entre les tres illes més grans, ens fixarem en la que és potser menys coneguda. Es tracta de Menorca.

Però si ens la mirem una mica més de prop, veurem en ella una sèrie d’al•licients que ens atreuen d’una manera especial:

- El turisme sembla que ha estat més respectuós que en altres indrets.
- Hi ha una gran varietat de paisatges, tant a l’interior com, sobretot, a la costa.
- Té una història mil•lenària i també una història recent interessant, amb tocs heretats de la dominació anglesa.
- Té pobles i ciutats boniques.
- Ha sabut conservar la seva personalitat.
- I també, per facilitar més directament els nostres interessos, disposa d’una magnífica oferta d’excursions com, per exemple, la que presentem aquí.

Sortida de Cala Galdana
Ja som a Menorca. No necessitarem gaire temps per comprovar que no ens hem equivocat en la nostra decisió de visitar aquesta illa. Arriba el dia de la nostra excursió. Prenem el transport cap a Cala Galdana, o Santa Galdana, o Sa Galdana. Pel camí veiem el típic paisatge mediterrani, però amb una gran varietat de matisos, segons sigui zona rural, de bosc, o terrenys abandonats batuts pel vent. Ens aproximem a la costa sud de l’illa. Com dèiem abans, la costa menorquina és variada. En general la costa sud és més suau i la costa nord és més abrupta, sobretot en la seva part central. La Cala Galdana és l’inici de la nostra excursió. Hi ha apartaments, hotels i, a l’estiu, una certa aglomeració, però fa la impressió que la pressió turística és una mica menor que en altres llocs. A més, a l’extrem oest del passeig marítim del poble descobrim un camí, el nostre camí, que en pocs segons canviarà per complet l’entorn que ens envolta.

Prenem aquest trajecte, sense cap problema d’orientació. Caminem pel Camí de Cavalls. Aquest era un camí que donava tota la volta a l’illa seguint la costa. Actualment hi ha trams que han desaparegut, però d’altres es conserven, com el que utilitzem en la nostra excursió. A més, a Menorca hi ha un moviment favorable a la recuperació i a la possibilitat d’ús públic d’aquest Camí de Cavalls. Per tant, tenim una altra raó per fer la nostra excursió. Així demostrem que tenen raó els nostres companys menorquins, ja que donem valor a aquest itinerari en la mesura que l’utilitzem.

Enclavaments únics
Hem sortit de Cala Galdana i de seguida entrem en zona boscosa. No veiem el mar, però sabem que està a prop, sempre a la nostra esquerra. Seguim sempre el ramal principal, sense agafar senders que, a l’esquerra, porten a diferents punts de la costa. Si ens equivoquem, no és greu, ja que la costa està molt a prop, i l’únic que hem de fer és retrocedir uns metres.

El bosc ens continua acompanyant fins la Cala Macarella, la primera de les meravelloses cales que veurem en la ruta. Podem baixar per una escala curta fins al mar o continuar pel camí. Més endavant, una altra magnífica i recòndita cala, la Cala Macarelleta. Igualment, podem optar per baixar-hi. Sens dubte val la pena, però aquesta vegada el desnivell que hem de baixar i pujar és una mica més gran. Si decidim visitar-la, es pot baixar per un camí i pujar per un altre. Es baixa per uns senders pendents i arenosos, i es puja una altra vegada al camí principal per un pas més ample, en direcció oest, i ens estalviem així un tram de l’itinerari principal. Continuem per un terreny agrest però sempre senzill, un altre cop una mica allunyats de la costa i sense cap problema d’orientació, ja que el camí principal que seguim és molt marcat. La Cala d’en Turqueta ens deixa altra vegada bocabadats. Un racó preciós.

La costa ens guia
A partir d’aquest punt, amb petites excepcions, el camí serà més proper a la costa. Per qui tingui ganes d’enfilar-se una mica i guanyar un punt de vista més elevat, per sobre del camí hi ha la Talaia d’Artutx, amb restes d’una torre de guaita i una vista magnífica.

Si continuem pel nostre camí, la cala següent és una de les millors. Es tracta de la cala d’es Talaier, solitària i magnífica. El bosc arriba pràcticament fins a l’aigua i l’arena és blanquíssima.

A partir d’aquí, poc a poc, el relleu es fa més suau i, un cop admirat l’Arenal d’en Saura, el camí es fa pla i és pràcticament de passeig. No obstant, encara queda un bon tram per davant, també solitari i amb molts matisos i al•licients, tant en les platges i cales de la nostra esquerra, amb l’illa de Mallorca en la llunyania, com en els camps i bosc baix que queden a la nostra dreta.

L’interès de l’itinerari es manté fins els seus últims metres, després dels quals arribem a una zona d’urbanitzacions a l’extrem sud-oest de l’illa. La primera d’elles és Son Xoriguer, i allí mateix hi ha parada dels freqüents autobusos que van a Ciutadella que, per cert, és un altre lloc que no es pot perdre, per posar així un bonic final a aquesta magnífica excursió, que ens ha servit per descobrir la costa de Menorca.

Altres idees d’excursions a Menorca:
- Hi ha diversos trams més utilitzables del “Camí de Cavalls”, si bé en general són trams curts.
- Al voltant del Monte Toro, el més alt de l’illa, es poden fer diverses excursions.
- Zona de Cales Coves.
- Torrent de s’Algendar, que és precisament el que desemboca a la Cala Galdana.
- La costa nord ofereix diverses excursions més exigents. Una possibilitat seria des de la cala del Pilar fins la Platja de Cavalleria.
- Itineraris del parc natural de s’Albufera d’es Grau.

Fitxa tècnica

Zona: Menorca. Costa sud-oest.

Itinerari: Cala Galdana, Son Xoriguer.

Dificultat: Baixa.

Horari: Unes 4:30 h, sense comptar aturades.

Lloc d’inici: Cala Galdana.

Altitud màxima: Menor de 100 m.

Desnivell: Tot i que el camí sempre és proper a la costa, hi ha petits desnivells. Desnivell total acumulat en pujada: uns 200 m.

Edat adequada: Totes les edats. A mesura que baixa l’edat, s’ha d’augmentar l’horari anterior.

Material necessari: Aigua abundant, gorra, crema solar, banyador a l’estiu. Encara que el terreny transitat és fàcil, convé que el calçat sigui de sola dura.

Accessos: El transport públic menorquí arriba als dos extrems de l’excursió.


I per si encara no esteu convençuts, al vídeo podreu veure algunes de les cales que apareixen a la ruta.



Escrit per XAVI - Dijous 25 Juny 2009 - enllaç permanent - Comentaris (0)

L’estris 167 recomana...


La lluna, la pruna, narrada per l’Oriol Toro
Dimecres 17 Juny 2009
Tots hem cantat La lluna, la pruna des de ben petits. Però, més enllà de la rima fàcil de les dues paraules, què té a veure la lluna amb la pruna? L’Oriol Toro ens revela aquest misteri amb una història sobre l’origen de la cançó. Un dia, la lluna es posa malalta perquè li surten tot de prunes a la superfície, i desapareix. Els astronautes queden tan astorats que van corrents cap a la Terra per tal d’informar del que ha succeït.

El llibre és un conte il·lustrat i sense text, pensat per a infants a partir de tres anys. Oriol Toro posa la veu a la narració, enregistrada en un CD que acompanya la publicació. Les il·lustracions, amb molts colors i sentit de l’humor, són de Sebastià Serra. El petit lector podrà seguir la història visualment mentre escolta el CD, que també indica quan toca passar pàgina amb efectes sonors. Per sort, la història acaba bé, amb un gran sopar en què tots els comensals comencen a cantar la cançó que tots coneixem.

Si voleu conèixer més de prop el conta contes que posa veu a la història, podreu trobar una entrevista a l’Oriol Toro a la Zona Engrup del proper Estris. De moment, us proposem que escolteu algunes paraules seves:



Però al Recomanem de l’Estris de maig i juny trobaràs moltes més propostes:

- Una web que parla de drogues, sexualitat i pantalles sense embuts.
- Un paisatge de la Terra Alta ple d’història.
- Materials de suport a l’acollida de persones immigrades.
- Una exposició que sorgeix d’un taller de fotografia.
- Un bombón mallorquín.

Què et sembla? Ens recomanes alguna cosa, tu també?

Escrit per XAVI - Dimecres 17 Juny 2009 - enllaç permanent - Comentaris (0)

Nou web de l’Estris

Així serà el proper web de l'<em>Estris</em>
Així serà el proper web de l'Estris
La pàgina de la revista oferirà una nova imatge i noves opcions
Dimarts 9 Juny 2009
Properament l’Estris canviarà la imatge del web. En el nou portal de la revista podràs consultar la informació referent a l’últim número de la publicació i, com a principal novetat, podràs visualitzar el vídeo de l’entrevista central.

El nou web de l’Estris també incorporarà un apartat amb un recull d’informacions que facin referència a la publicació i una secció on poder consultar el resum de continguts dels números anteriors.

Més opcions per acostar-te una mica més a la revista i fer-ho de la millor manera possible. Tot això, però, serà d’aquí uns dies... Estigues alerta!
Escrit per ANNA - Dimarts 9 Juny 2009 - enllaç permanent - Comentaris (0)

 

 

Usuari
Contrassenya
INFORMACIÓ DEL BLOG
Membres del blog
Històric
Enllaços d'interès
Sindicació
sindicar-se

 

Les activitats d’estiu organitzades per les entitats d’educació en el lleure...
Responen a unes necessitats socials i són indispensables en l’actualitat.
Estan en un moment d’estancament i necessitarien adaptar-se a les noves realitats.
S’integren en un projecte educatiu i són el punt culminant de l’activitat anual.
Són una de les millors opcions d’oci per a infants i joves durant aquests mesos.

Cases de colònies Fes la teva sol·licitud de la casa de colònies a la Fundació Pere Tarrés www.peretarres.org
Clickart Creació de tríptics, cartells i pàgines web. Hosting de webs i aplicacions a mida.
Engrup neix per a esdevenir la comunitat virtual dels educadors en el lleure de parla catalana. Aquesta pàgina ha estat impulsada des del Moviment de Centres d'Esplai Cristians (MCEC) de la Fundació Pere Tarrés, format pels centres federats dels bisbats de Barcelona, Terrassa, Sant Feliu de Llobregat i Vic. © Fundació Pere Tarrés, 2005. Tots els drets reservats.